L'Avenc de Tavertet

Aquest últim cap de setmana ha estat espectacular. Ple d'activitats, sensacions, bona companyia ...

Hem estat a l'Avenc de Tavertet, un mas senyorial al cor del Collsacabra, on les pedres traspuen història i el paissatge et transporta més lluny que cap documental pugui fer-ho.

Sense cap mena de dubte seria un dels indrets més visitats d'Europa si Ryanair hi tingués una destinació. Per bé o per mal, no és així i només som uns quants els privilegiats per haver descobert un paratge esplèndid sense la necessitat de grans catàlegs de destinacions internacionals, ni ressorts hotelers en illes llunyanes, habitualment massa llunyanes, de l'oceà ...

Aquí el nostre apartament rural, per fora ...

... i per dins.

Acompanyat per unes instal·lacions extraordinàries, com la biblioteca a la planta baixa del mas o la piscina coberta, que ha fet les delícies de la canalla.

I dels grans també.

Amb la companyia inestimable dels residents permanents de l'Avenc més animals: en Toffee, la Manela, en paracaigudes (àlies roba-costelles) o la Kira aquí a la foto amb l'Ot.

Un conjunt fantàstic per poder gaudir amb els cinc sentits, com el Parc de les Olors dins el mateix recinte de l'Avenc.

I a un pas de destinacions turístiques d'obligada visita com Rupit.

Des d'on poder fer fantàstiques excursions fins al Salt de Sallent.

Disfrutant de cada pedra i cada racó del camí, com en Biel.

O d'un bon trago d'aigua a Font Pomareda.

I quan encara semblava que no podia ser millor ...

... un regal extraordinari de la natura en forma d'Arc de Sant Martí doble! Com l'Ot i en Biel!

Volem donar les gràcies a la Belinda i en Quim per haver-ho fet possible amb la seva generositat i el seu esforç.

A la Laura, en Jordi, la Laia i la Míriam, esperem veure-us de nou ben aviat. Ens ho hem passat molt bé.

Si em permeteu una recomanació, per mès que pugui semblar un eslògan trillat, qui no viu l'Avenc no sap el que es perd.

Més enllà de totes aquestes fotos, i més que us poguéssim ensenyar al nostre blog, hi ha aquelles sensacions indescriptibles de moments sublims, observant el cel estrellat i escoltant de fons el cant d'uns grills que cap simfonia pot igualar.

De bici

Aquests últims dies, a la família hem passat de 4 a 6 membres; doncs les bicicletes ens han hagut d'acompanyar arreu dels nostres desplaçaments.

Afortunadament el sistema de rodetes és molt pràctic de muntar-desmuntar i al maleter del Qashqai hi caben prou bé.

Aquí l'Ot, que amb prou feines arriba a terra quan es para, baixant a tota pastilla un esglaó i una reixa de la Plaça Major de Vic.

I en Biel què us en sembla?

Satisfet, no?

Haig de reconèixer que només mirant-los gaudeixo de les seves sensacions i em sembla ser jo mateix qui pedala per sobre la sorra amb aquesta extraordinària satisfacció.

Un esport de bici.

Quart aniversari

Altra vegada, a plena primavera, arriben els aniversaris de l'Ot i d'en Biel, aquest any per quarta vegada, i també el de l'avi Jaume, que ja en porta uns quants més d'avantatjge.

I aquí els tenim a tots tres el dia d'aniversari/celebració amb tres pastissos magnífics made in Neus, a punt de bufar les espelmes.
















Agraïm els regals de tots, però sense cap mena de dubte l'èxit rotund han tornat a ser les bicicletes que els avis Ramon i Montse i Jaume i Imma els han regalat.

Que a continuació de la festa de celebració vam anar a estrenar al Parc del Lledoner de Granollers.

El secret de les bambes

Aquesta entrada la dedico de forma especial a la Laura DR, possiblement la lectora més interactiva del nostre blog. L'única que m'ha seguit la corrent a l'entrada anterior de Bambes i mones i m'ha donat peu a explicar-vos el secret de les bambes.

Com ja heu vist, els padrins de l'Ot i en Biel per Pasqua els regalen una mona i unes bambes/sabates a cada un d'ells.

Com a activitat festiva-familiar, el moment de lliurament de la mona és molt apropiat per fer fotos i cada any em queda ben documentat; en canvi el lliurament de les bambes, que a vegades per qüestions pràctiques s'allarga a la setmana següent, per un motiu o altre no en tinc cap registre gràfic; i d'aquesta manera es produeix un greuge dels padrins que regalen mones vers els padrins que regalen bambes.

 

Com que aquest any m'ha tornat a passar el mateix (no tinc fotos del moment en que van regalar les bambes a l'Ot i en Biel) he decidit fer una foto a posteriori del regal.

Però, amb només dos o tres dies de fer servir les bambes, m'he trobat amb aquest problema:

Com podeu veure, no és una forma gaire presentable d'ensenyar un regal ... i a part de netejar-les amb aigua i sabó, gràcies al tractament d'imatge digital ho vaig poder deixar així:

Gràcies Laura. A la resta us animo a participar al nostre blog i deixar-nos els vostres comentaris. No tingueu vergonya, és un blog familiar on NO jutgem ni criteris, ni l'ortografia, ni la redacció gramatical.

Bambes i mones

Ja ha passat Setmana Santa, ooooohhhhhh ....

Però ens queda el record de les vacances, el bon regust de les mones de Pasqua i les bambes de les padrines.

Mireu que content l'Ot amb la mona d'en Conrad (i la Maria).



I aquí a punt de menjar-se-la.



I en Biel, rebent la mona de l'Avi Ramon.



Com podeu veure, aquest any el tema va de barrufets.



I aquest any no em vull oblidar de les padrines Núria i Imma, de l'Ot i en Biel respectivament.



Potser el regal és menys espectacular que una mona, però ho compensa totalment per la seva utilitat. En Biel, com no podia ser d'altra manera, bambes blaves i l'Ot, també seguint la seva línia, vermelles.

Si m'ho demaneu us explico un secret.

Cosins Taribó

Les de Setmana Santa, són unes vacances propícies per passar en família.

Aquí unes fotos dels cosins Taribó, amb l'Aina, l'Ot, en Biel i l'Abril.









Que guapos i que bé que s'ho passen.

El misteri dels gronxadors

Recordo multitud de sortides al parc amb llargues estones gronxant a l'Ot i en Biel.

Encara no caminaven i podien passar-se minuts i més minuts fent ziu-zau-ziu-zau-...



Fins al punt, que l'avi Jaume els va construir uns gronxadors pel pati de casa!



Però en un moment, que no recordo exactament quan va ser, els va deixar d'interessat. És més, no van voler-hi pujar més ni que els insistissis.

I ara, un parell d'anys més tard, tot d'una; tornen a interessar.





Por? Mareig? Desinterés? Avorriment?

Si hi ha algú que en tingui alguna teoria al respecte que m'ho faci saber. Per mi és un misteri ...